Una Smart City és una ciutat que utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació per millorar la qualitat dels serveis urbans i reduir els costos. Abraça una gran varietat de projectes, que expressen una nova forma de pensar sobre les ciutats i el seu futur, possible gràcies a les tecnologies digitals.

Les solucions smart es poden aplicar en diferents àmbits a nivell municipal. Des dels serveis públics com la recollida de residus, la neteja, la seguretat viària, l’enllumenat, el manteniment d’espais públics, fins a la mobilitat, amb tot allò que fa referència als semàfors, als transports, a l’aparcament, passant per la sostenibilitat, l’eficiència energètica, l’estavi d’aigua o la reducció d’emissions, així com la participació ciutadana, la presa de decisions, les queixes i els suggeriments, la vida associativa, l’educació, la cultura, el turisme i la promoció econòmica. L’obtenció en temps real i l’anàlisi de grans volums de dades generades pels sensors de forma contínua s’ha convertit en imprescindible per gestionar les ciutats contemporànies.

I aquesta tendència anirà a més. La tecnologia cada vegada té més presència a tots els nivells i el món digital està tot just acabat d’encetar. D’altra banda, la transició urbana és una realitat global. D’acord amb l’ONU, dues de cada tres persones viuran en una ciutat l’any 2030, comparat amb el 54% actual i el 30% del 1950. En alguns països, la taxa d’urbanització podria arribar fins i tot al 80%. Davant dels nous riscos provocats per la transició urbana, la gestió intel·ligent de les ciutats no és només una demostració d’innovació i sostenibilitat, sinó un element cada cop més necessari. A més, en aquests darrers anys, els ciutadans han canviat les seves maneres de comunicació, les seves relacions, els seus hàbits i la seva forma de vida. Les seves necessitats també han canviat i exigeixen altres serveis.

Una ciutat intel·ligent és, doncs, el lloc on els ciutadans gaudeixen de qualitat de vida sostenible a través de la tecnologia de manera transversal en tots els aspectes quotidians: economia i productivitat, mobilitat, entorn, educació, salut i seguretat. Per tant, la qüestió de la governabilitat de dades es converteix en un tema central per als municipis a la recerca de la renovació urbana. Paral·lelament, mitjançant el pas del temps, són les persones qui juguen el paper més important: com a demandant de serveis però alhora com a sensor que aporta informació a la ciutat. El fet d’estar tots connectats amb un telèfon mòbil facilita unes oportunitats enormes d’establir patrons de comportament lligats a aspectes múltiples com els desplaçaments, els horaris, les freqüències, les rutes…

La recerca acadèmica i els principals referents científics de la matèria assenyalen sis àmbits d’aplicació diferents: Smart Governance, Smart Mobility, Smart Economy, Smart People, Smart Environment, i Smart Living. Seguint l’esmentat informe europeu Mapping Smart Cities in the EU, es considera que una ciutat és intel·ligent si té, com a mínim, una iniciativa que tracti una o més de les sis característiques.

· Govern Digital: El concepte de govern digital fa referència a aspectes relacionats amb la participació ciutadana en la presa de decisions, la transparència, la provisió de dades obertes… Perquè les ciutats siguin intelligents l’administració ha de ser capaç de connectar-se digitalment amb els seus ciutadans a través d’eines accessibles i amb bona experiència d’usuari. Manresa és pionera entre les ciutats que han iniciat el procés de transformació digital per a convertir-se en intel·ligents a través d’iniciatives que faciliten la interacció amb el ciutadà a nivell informatiu, de gestió i participació. De fet, el passat 2016 es van completar 9.124 tràmits telemàtics a Manresa i l’App Viu Manresa ja se l’han descarregat més de 3.000 ciutadans. També és destacable el portal de govern obert, amb dades obertes en format que tothom pot aprofitar i en què es desglossa el pressupost municipal per regidories, per partida, per estat d’execució del pressupost, amb històrics… i els pressupostos participatius, en què van votar 6.228 persones per decidir el destí directe de 200.000 euros.

· Mobilitat intel·ligent: En les ciutats contemporànies, la mobilitat de qualitat i sostenible dins la pròpia ciutat i amb els municipis propers (gairebé el 40% dels treballadors de Manresa no viuen a la ciutat) és una necessitat per l’èxit econòmic i el dia a dia dels seus ciutadans. D’altra banda, cal considerar que vivim moments de grans avenços aplicats als vehicles elèctrics i als vehicles autònoms, també en l’àmbit del transport públic. De fet, Manresa té 2 autobusos híbrids i està previst que breument n’entrin 3 mé Serà un total de 5 d’una flota de 15: una tercera part. Els autobusos, a més, tenen geolocalització incorporada, el que permet saber en tot moment el temps que falta perquè passi l’autobús a través de les pantalles de les parades i de l’aplicació del mòbil. D’altra banda, la ciutat disposa d’un punt de càrrega per a vehicles híbrids/elèctrics públic i gratuït a la zona universitària i està previst un segon punt de càrrega -en aquest cas ràpida- a la zona del Bages Centre. Fiscalment, Manresa ja està al màxim de bonificació per l’impost de vehicles i el govern municipal té en ment la gratuïtat de la zona blava pels vehicles elèctrics. També és rellevant l’opció de pagar la zona blava a través del mòbil amb l’opció de desaparcar si sobra temps o incrementar-lo a distància.

· Economia intel·ligent: L’estratègia Europa 2020, proposada per la Unió Europea, engloba tres prioritats en l’àmbit econòmic: el desenvolupament d’una economia basada en el coneixement i la innovació, la promoció de més recursos eficients per impulsar una economia més competitiva i el foment d’una economia amb alts índexs d’ocupació. Aquest model es basa en una sèrie de conceptes per impulsar el desenvolupament, la sostenibilitat i l’atractiu per a noves inversions, centrades en l’àmbit digital i en nous models i oportunitats de negoc A l’entorn de Manresa destaquen, entre d’altres, el cas de Deporvillage, Avinent, Selba o Fibracat. En l’indicador agregat de sectors tecnològics i els sectors de serveis basats en el coneixement Manresa (43%) està per sobre del registre de Catalunya (41,5%). A més, és un dels municipis amb una major presència d’empreses joves: 329 de les 1.505 empreses de la ciutat estan fundades a partir de l’any 2007 i donen feina a un 13% dels 10.957 treballadors de la ciutat.

· Ciutadania intel·ligent: Sense una ciutadania intel·ligent és pràcticament impossible que una ciutat sigui intel·ligent. A poca distància de Barcelona, la ciutat que presenta els índexs d’accés i usos d’Internet més alts d’Europa (de cada 100 ciutadans, 85 es connecten a diari), Manresa és una ciutat connectad Va ser de les primeres ciutats en completar el desplegament de fibra òptica al conjunt de la ciutat i la Biblioteca del Casino ha acollit diversos cursos gratuïts orientats al món dels telèfons intel·ligents. Tot i això, la ciutat té el repte de millorar la penetració als barris on el nivell de renda i el nivell educatiu presenten encara escletxes en l’ús de les noves tecnologies. En referència al nombre d’smartphones a l’estat espanyol, representen ja el 87% del total dels telèfons mòbils, el que el situa en primera posició a nivell europeu. Per últim, Manresa es configura com una ciutat universitària amb una oferta formativa que en els últims anys ha augmentat considerablement.

· Sostenibilitat intel·ligent: Les ciutats no són enemigues del medi-ambient sinó les seves aliades. La sostenibilitat i la gestió innovadora dels recursos naturals, entre els que les fonts d’energia i aigua juguen un paper fonamental, són un dels grans reptes de les Smart Cities. Cal apuntar el sistema de reg intelligent de parcs i jardins, que gràcies a diversos radioenllaços permet optimitzar-ne el funcionament. A més, l’Ajuntament de Manresa té dades a l’instant de la despesa energètica de cada edifici municipal i les utilitza per a una millor gestió en termes d’eficiència energètica. Pel que fa a la recollida de residus, tots els vehicles estan geolocalitzats amb GPS per optimitzar els circuits de recollida, saber quin recorregut han fet, quan han tardat en fer-lo… i en algunes fraccions es pesen els contenidors per saber on s’han recollit els residus i en base a aquestes dades que determinen quins barris generen quins residus es pot optimitzar la gestió. També destaca el control de la qualitat de l’aire que es porta a terme en diversos punts de la ciutat. Finalment, l’Ajuntament està pendent d’una subvenció de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía per a la millora de l’enllumenat públic, que suposaria utilitzar LED a gairebé tota la ciutat.

· Smart Living: Contempla els aspectes més relacionats amb la qualitat de vida, com ara els serveis culturals, educatius i de salut. En l’àmbit de la salut, per exemple, una Smart City és aquella que utilitza les tecnologies digitals per a connectar els ciutadans amb la informació i els serveis de la ciutat que contribueixen a millorar el seu benestar i protecció. Des de fa sis mesos, a la ciutat hi ha installats 30 desfibril·ladors externs automàtics, aparells que pot utilitzar la població en general i que poden salvar vides en casos d’aturades cardíaques i més de 1.000 avis es beneficien del servei de teleassistència. Segons dades de la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization (CSIRO), les tecnologies de la salut podrien estalviar 3.000 milions de dòlars a l’any als serveis públics sanitaris en ingressos hospitalaris, reduint els temps d’estada i també les consultes d’atenció primària. Tots els canvis que l’era digital porta inherents són aplicables també al turisme: viatgers més exigents, informats i hiperconnectats, nous models de negoci o aplicacions d’economia col·laborativa, com AirBnb (amb més de 65 ofertes d’allotjament a Manresa) o BlaBlaCar (més de 100 viatges al dia fins a la ciutat).

Social Share

No hi ha comentaris

Leave a comment