A hores d’ara, un dels factors més significatius a considerar en les dinàmiques empresarials, institucionals i organitzacionals actuals és la digitalització. Afecta tots els sectors d’activitat econòmica, crea noves relacions, altera el paradigma tradicional, redefineix el model de negoci de diferents indústries i està convertint-se en la major font de creixement i de creació d’oportunitats empresarials.

La digitalització va, per tant, molt més enllà de la seva pròpia definició al diccionari, que la delimita com la “conversió d’un senyal analògic en un senyal digital”. Una descripció més realista és la que defineix la transformació digital com les noves oportunitats d’estratègia de negocis que sorgeixen gràcies a l’aparició de les tecnologies.

La digitalització ha esdevingut, doncs, l’eix transformador de les organitzacions i les empreses, però també ha alterat les rutines, aptituds i comportaments de les persones i les societats. Internet, com a tecnologia i com a espai d’activitat, ha significat un canvi d’època (LINK) sense precedents, més important que la invenció del metall, el foc o el carbó. Avui, la tecnologia és el motor que està incorporant canvis severs en els negocis i les organitzacions, no només en els processos i les organitzacions, sinó també en els patrons culturals de clients i empleats.

Una imatge val més que mil paraules. Les dues fotos anteriors són fetes al Vaticà, el 2005 i 2013, respectivament, i il·lustren a la perfecció com la tecnologia ha irromput a tots els nivells. La primera, pocs anys després del canvi de segle i de mil·lenni, mostra poca presència de tecnologia i d’aparells digitals durant un fet tan mediàtic com és l’elecció del Papa.

En canvi, la segona imatge evidencia la incursió de la tecnologia en les nostres vides de forma rotunda i gairebé completa. És innegable l’evolució dels aparells que es van utilitzar per immortalitzar la primera aparició pública del Papa Francesc respecte la del seu predecessor tan sols 8 anys abans: iPads, smartphones… Val a dir que Benet XVI va ser el primer Papa en tenir Twitter de tota la història i utilitzava la tecnologia digital, però el Papa Francesc va ser escollit en un moment en què la transformació digital ja s’havia instal·lat definitivament.

A tall d’exemple, una de les seves primeres activitats de Bergoglio just després de ser nomenat va ser enviar un tuit. Avui, acumula més de 38.000.000 de seguidors entre els seus 9 comptes de Twitter i més de 5 milions de seguidors a Instagram. En contrast, quan l’antecessor de Francesc i Benet XVI, Joan Pau II, va ser elegit el 1978, a part d’algunes càmeres de fotos, el més tecnològic eren els prismàtics.

A partir de l’any 2005, doncs, la població accedeix de manera massiva a la xarxa, i no només per a mirar el que hi publiquen les empreses, sinó ja com a protagonistes capaços de dir-hi la seva. Per tant, en aquest període de temps, durant els primers compassos del nou mil·lenni, no només han aparegut moltes noves eines tecnològiques, sinó que aquests nous aparells han transformat la psicologia i la conducta de les persones. Així doncs, el fet digital està modificant profundament la societat i, en conseqüència, el teixit empresarial a un ritme trepidant i d’una manera integral.

Avui ja no es parla només d’empreses tecnològiques, sinó d’empreses que utilitzen la tecnologia. Es tracta d’un context que obliga les empreses a repensar tot tipus de processos. El desplegament d’una tecnologia disruptiva acostuma a modificar els negocis i les societats, però mai havia estat tan determinant com ara.

Connectivitat global

Aleix Valls, en una entrevista que li vaig fer quan encara era el Director General de la Mobile World Capital, assegurava que “la connectivitat —no pas el dispositiu, sinó el concepte de la connectivitat— està generant un nou element bàsic i fonamental de l’economia i la societat”. El concepte, afegia, es deixa de centrar únicament en els dispositiu i es converteix en un element fonamental per desenvolupar nous negocis, optimitzar la producció o generar nous models socials i relacionals. Un element vertebrador de les cadenes de valor que representa un canvi de paradigma.

Cada vegada estem connectats des de més punts de vista: les persones, les empreses, les organitzacions, els habitatges, els cotxes, els sensors, la banca, la identitat, la seguretat… A diari apareixen novetats tecnològiques i s’incorporen més i més persones i dispositius a l’immens flux de dades i interaccions que configuren l’actual Internet. I això no ha fet més que començar. Ara ja no només es parla de dispositius —que també— sinó que destaquen temes com la intel·ligència artificial, l’internet de les coses, la realitat virtual…

Inicialment només tenien accés a Internet les empreses i les institucions. En contrast, actualment en té bona part de la ciutadania i ben aviat serà normal que hi tinguin accés objectes quotidians com ara un cotxe, un contenidor d’escombraries, un fanal del carrer o una pròtesi. La capacitat de connectar-se no ha fet més que multiplicar-se de manera exponencial.

S’ha convertit en cèlebre la frase de Hans Vestberg, CEO d’Ericsson: “Si una persona es connecta a la xarxa, li canvia la vida. Però si totes les coses i els objectes es connecten, és el món el que canvia”. Al món existeixen avui dia prop de 5.000 milions de dispositius de tot tipus connectats a internet. Aquesta xifra es quintuplicarà en els propers anys fins a arribar, com a mínim, als 25.000 milions d’articles amb connexió el 2020. Internet arriba actualment a més de 3.500 milions de persones. Aquesta xifra també tindrà un increment exponencial i seguirà un camí paral·lel a l’explosió de l’Internet de les Coses.

El 2020, ja seran prop de 5.000 persones amb accés a la xarxa i en deu anys aquesta xifra es pot disparar fins als 8.000 milions de persones, la població total esperada per a la Humanitat d’aquí una dècada. Cada vegada més, doncs, hi haurà més aspectes i dispositius que es podran connectar a la xarxa i facilitar informació i dades que podran ser emmagatzemades, analitzades i compartides.

Adaptació al nou entorn

Les empreses han d’evolucionar ràpidament per seguir sent competitives en aquest món modern i vertiginós. Aquest fet digital està obligant a repensar processos de tota mena: el màrqueting, el desenvolupament de les marques, l’atenció al client, els processos de selecció, la comunicació interna, la relació amb els proveïdors, la internacionalització, la gestió de crisis… De fet, tots i cadascun dels processos de qualsevol organització, de tots els àmbits i sigui quin sigui el seu sector, s’han hagut d’adaptar a aquest nou paradigma.

Cal, doncs, tenir una visió holística des del punt de vista empresarial d’aquest nou entorn, que té profundes conseqüències socials, no només econòmiques. Convé tenir present que existeixen molts tipus de models de presència i activitat digital: no hi ha un model bo i un de dolent. Tot depèn dels objectius a assolir i dels recursos disponibles, però no es pot oblidar que la digitalització és un fenomen que va molt més enllà de les xarxes socials.

Sembla clar, per tant, que només les empreses que siguin capaces d’inserir la mentalitat digital en l’ADN de l’organització avançaran amb èxit en el camí cap a la digitalització. L’estadi final de l’evolució digital és reconsiderar el model de negoci o model organitzacional i introduir canvis estructurals en les regles del joc, amb un model dissenyat segons la lògica de l’usuari i no en base a l’estructura departamental tradicional de les organitzacions.

Així doncs, el canvi digital requereix un canvi cultural i una visió compartida per tots els segments de l’empresa. Serà necessari, en primer lloc, promoure l’adopció de competències i habilitats digitals per part de tota l’organització. Moltes empreses que estan impulsant la transformació digital no tenen en compte el repte de tenir tothom a bord de l’estratègia. Per tant, és important recordar que fins i tot la millor forta estratègia digital fallarà si els treballadors no estan disposats a abraçar-la.

En segon lloc, com que l’activitat digital ha d’estar sempre enfocada a resultats mesurables i quantificables, cal determinar unes mètriques i uns indicadors que, en temps real i d’acord als objectius de cada canal i acció, permetin conèixer l’estat de qualsevol activitat. Finalment, en tercer lloc, cal recordar la importància de les dades, que es tradueixen en oportunitats econòmiques i que permeten deixar enrere les estratègies estàtiques, per actuar en temps real.

En síntesi, la mera implementació de tecnologia per si sola no produeix transformació digital, però canviar una organització per aprofitar el potencial d’aquestes tecnologies sí que ho fa.

Social Share

No hi ha comentaris

Leave a comment