No estem en temps de canvis. Estem davant d’un canvi de temps. Un canvi d’època. Són molts els acadèmics que han apuntat que la vida quotidiana contemporània està influenciada per l’augment de la complexitat de tots els seus processos; els ràpids i profunds canvis tecnològics i les seves conseqüències sobre la vida humana i per tant de les organitzacions-; la caiguda de la reputació de les corporacions després de la crisi financera més important de la història; la societat líquida on les condicions d’actuació dels seus membres canvien abans que les formes puguin consolidar-se en uns hàbits i en una rutina determinada i la globalització; un ritme més accelerat i una creixent facilitat de transmissió de la informació; així com la deconstrucció de les estructures socials; el canvi de paradigma respecte del poder del consumidor -o client potencialment enfront de les empreses i en les organitzacions; i, també, aquesta societat contemporània per la vàlua dels intangibles (el 80% del valor de les empreses) i pel fet que ja no són els individus sinó les comunicacions les unitats constituents i reproductores dels sistemes socials, i que les empreses i els professionals ja no tenen el monopoli de la informació sobre si mateixos, perquè els seus clients, col·laboradors, competidors i tots els seus stakeholders poden emetre comunicació (valoracions) sobre les marques, els productes i els serveis (Luhmann, 1998; Beck, 2004; Castells, 2009; Villafañe, 2013; Alloza, 2013; Bauman, 2006; Costa 2009).

La digitalització i l’automatització han provocat una profunda revolució, caracteritzada especialment per l’aparició de dispositius multimèdia i per una expansió espectacular de les xarxes telemàtiques. La velocitat de processament de la informació creix constantment, així com la capacitat gairebé il·limitada d’emmagatzematge. Segons la UNESCO, aquesta revolució tecnològica “constitueix sens dubte un element essencial per entendre la nostra societat, en la mesura que crea noves formes de socialització, i fins i tot noves definicions d’identitat individual i col·lectiva” (UNESCO, 1996: 68).

Tals transformacions han estat i estan sent tan profundes que, a més d’estar refent el mapa de l’univers científic, estan aconseguint una nova configuració del saber al voltant de noves i atractives disciplines, com les ciències de la comunicació i de la informació. Aquesta evolució i les seves conseqüències pràctiques estan exercint una influència considerable no només sobre les estratègies científiques i tecnològiques, sinó sobre els propis comportaments socials, fins al punt que el seu impacte s’ha comparat amb el de la invenció de la impremta per part de Gutenberg.

A partir de la crisi de 2008, provocada, en gran part, per l’especulació financera de bancs i l’ambició desaforada dels grans propietaris, la credibilitat de les companyies s’ha vist dubte: “En aquest context, el problema de la credibilitat es polaritza en dues àrees crítiques: la dubtosa solvència financera i la pèrdua de valors ètics. Tot aquest conjunt de factors xoca, ara, amb la major massa de població mundial que, com mai, sap llegir i escriure, té un telèfon mòbil, no vol ser dirigida, conquesta cada vegada més espais de democràcia i compta amb instruments individuals poderosos per fer sentir la seva veu col·lectiva en els blogs i les xarxes socials “(Costa, 2013: 2).

La transcendental influència que les noves tecnologies de la informació i de la comunicació han causat i estan causant actualment implica diferents canvis importants en els models d’administració i gestió de les organitzacions. Així doncs, les tradicionals estructures piramidals han d’adaptar-se i conviure amb nous models en forma de malla, el que Costa anomena “xarxa sistèmica” (Costa, 1999: 106).

En conseqüència, les empreses i altres organitzacions d’avui dia tenen una major necessitat de construir relacions amb els seus grups d’interès i de comunicar-se amb ells sobre els seus objectius i el seu comportament. En aquesta interacció, la comunicació corporativa esdevé essencial per oferir respostes a preguntes com “Qui som?”, “Quines són les nostres metes?” I “Com actuar per aconseguir les nostres metes?”.

És bàsic tenir en compte totes aquestes opinions expertes exposades per entendre la importància de realitzar un pla de comunicació efectiu i enfocat a millorar les relacions de l’empresa amb els seus públics objectius, ja que aquests són al final els ambaixadors de la marca i transmissors de la seva identitat.

Social Share

No hi ha comentaris

Leave a comment